Conj. Expressa una alternativa, unint dos o més mots, locucions o frases com a igualment possibles o admissibles.
Com vós amats esser un hom e no dos ne tres o més hòmens, Llull Felix, pt. i, c. 6.
Equivalent en castellà: O.
O
9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1814.
O
5 fonts, 1814.
Partícula que s'anteposa al nom d'una persona per intensificar el valor de vocatiu en cridar-la, sobretot si ja l'han cridada abans una altra vegada.
Josep! O Josep | O Maria!
Lloc: Rupit, Mall., Men. Guilleries, Collsacabra.
De desitjar.
Les interjeccions més usades.
Conjuncions generals.
Conj.
Equivalent en castellà: O.
Partícula disjuntiva.
A la dreta o l'esquerra | Ells o nosaltres | Mort o viu | Bé o malament | Blanc o negre | O amb uns o amb altres | O tot o res.
Ó
2 fonts, 1847.
Disyuntivas: las que denotan division ó alternativa entre las cosas, en cuyo último caso se llaman distributivas.
Las disjunctivas, que marcan una desunió en las cosas de ques parla.
Equivalent en castellà: O.