Conj. Expressa una alternativa, unint dos o més mots, locucions o frases com a igualment possibles o admissibles.
Com vós amats esser un hom e no dos ne tres o més hòmens, Llull Felix, pt. i, c. 6.
Equivalent en castellà: O.
O
26 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1814.
O
6 fonts, 1814.
Partícula que s'anteposa al nom d'una persona per intensificar el valor de vocatiu en cridar-la, sobretot si ja l'han cridada abans una altra vegada.
Josep! O Josep | O Maria!
Lloc: Rupit, Mall., Men. Guilleries, Collsacabra.
De desitjar.
Les interjeccions més usades.
Conjuncions generals.
Conj.
Equivalent en castellà: O.
Partícula disjuntiva.
A la dreta o l'esquerra | Ells o nosaltres | Mort o viu | Bé o malament | Blanc o negre | O amb uns o amb altres | O tot o res.
S'usa moltas vegadas pera expressar lo desitj, com: ó si vingués.
Equivalent en castellà: O.
Conj. disjunctiva que's converteix en ú pera evitar cacofonia quant lo mot següent comensa en ó.
Equivalent en castellà: Ó.
De escarni ó de burla per ironia, com: ó qué hermós!
Equivalent en castellà: O.
De alegria, com: ó qué ben fét!
Equivalent en castellà: O.
De admiració, com: ó qué bo!
Equivalent en castellà: O.
Interj. Denota algun afecte ó passió del ánimo com de exclamació, com: ó bon Déu!
Equivalent en castellà: O.
De dolor, com: ó miserable de mí!
Equivalent en castellà: O!
Interj. S'usa pera cridar á algú.
Equivalent en castellà: Ola.
Conj. disjunctiva que's converteix en ú pera evitar cacofonia quant lo mot següent comensa en ó.
Equivalent en llatí: Aut, velut.
Interj. S'usa pera cridar á algú.
Equivalent en llatí: Heus, heu.
De dolor, com: ó miserable de mí!
Equivalent en llatí: O! oh!
De escarni ó de burla per ironia, com: ó qué hermós!
Equivalent en llatí: Oh.
Interj. Denota algun afecte ó passió del ánimo com de exclamació, com: ó bon Déu!
Equivalent en llatí: Oh!
De admiració, com: ó qué bo!
Equivalent en llatí: Oh! proh!
De alegria, com: ó qué ben fét!
Equivalent en llatí: Oh! proh!
S'usa moltas vegadas pera expressar lo desitj, com: ó si vingués.
Equivalent en llatí: Utinam.
Ó
2 fonts, 1847.
Disyuntivas: las que denotan division ó alternativa entre las cosas, en cuyo último caso se llaman distributivas.
Las disjunctivas, que marcan una desunió en las cosas de ques parla.
Equivalent en castellà: O.
Ò
1 font, 2025.
L’adverbi ò vol dir ‘sí’. Prové del llatí hoc, com l’oc d’Occitània (Llenguadoc és ‘llengua d’oc’).