Paremiologia catalana comparada digital

O

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1814.

O

5 fonts, 1814.
De desitjar.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis de comparar», p. 98. Web.
Les interjeccions més usades.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Interjeccions», p. 101. Web.
Conjuncions generals.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 31. Conjuncions», p. 18. Baguñá, editor.
Conj.
Equivalent en castellà: O.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 189. Editorial Diàfora.
Partícula disjuntiva.
A la dreta o l'esquerra | Ells o nosaltres | Mort o viu | Bé o malament | Blanc o negre | O amb uns o amb altres | O tot o res.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «O», p. 7. Edicions Polígrafa.

Ó

2 fonts, 1847.
Disyuntivas: las que denotan division ó alternativa entre las cosas, en cuyo último caso se llaman distributivas.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo IX. De la conjuncion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Las disjunctivas, que marcan una desunió en las cosas de ques parla.
Equivalent en castellà: O.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol IX. De las conjunccións», p. 155. Imprenta de A. Berdeguer.