Olocau, cau de raboses, i Marines la llobera, alça-li el rabo a la burra i voràs quina polseguera

9 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1978.

Olocau, cau de raboses

2 fonts, 1978.

Olocau, cau de raboses / i Marines la Llobera / alça-li el rabo a la burra / i voràs que poseguera

1 font, 2012.

Gentilici: olocauer, olocauera. De: Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan; Fornieles López, José.

Lloc: Camp de Túria.

Font: Els pobles edetans parlen els uns dels altres (Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, 2010).

Olocau, cau de raboses / i Marines, la Llobera / alça-li el rabo a la burra / i voràs que polseguera

1 font, 2012.

El gentilici és: olocauer, olocauera.

Lloc: Olocau (Camp de Túria).

Olocau, cau de raboses, / i Marines, la Llobera; / alça-li el rabo a la burra, / i voràs que polseguera

1 font, 2010.

Lloc: Camp de Túria.

Els llirians deixen anar la cançoneta amb un cert regust satíric i burleta contra els veïns de la vall del Carraixet. El «cau», ací, té el sentit figurat que explica Escrig al seu diccionari: lugar retirado y escondido donde se oculta la gente de mal vivir. És a dir, que els olocauers i els mariners s'amaguen als seus caus, com les raboses… (segueix a l'original). De: JD.

Lloc: Camp de Túria.

Font: Perfiles…, p. 99.

Olocau, cau de raboses, / i Marines, la llobera; / alça-li el rabo a la burra, / voràs quina polseguera

1 font, 1992.

Els dos primers versos figuren en moltes cançons geogràfiques: comp. M, I, 54; M, III, 72; M, III, 98; M, V, 2.

Lloc: Gàtova.

Olocau, cau de raboses, / i Marines, la llobera: / alça-li el rabo a la burra / i voràs què polseguera

1 font, 2010.

En pla «humorístic», festiu o grosser, hi ha altres cançons tòpiques. Duran: SG també la recull a Gàtova i, amb altres variants, a diversos pobles valencians.

Lloc: Camp de Túria.

Olocau, cau de raboses, i Marines la llobera, alça-li el rabo a la burra i voràs quina polseguera

1 font, 2012.

Es diu en Llíria.

Lloc: Olocau de Carraixet, Marines (Camp de Túria).