Paremiologia catalana comparada digital

Déu me'n guard!

91 recurrències en 33 variants. Primera citació: 1803.

Déu me'n guard!

11 fonts, 1910.
Interjecció de negació, no ho faré pas!
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. D. Expressions», p. 76. Autoedició.
Invocacions a Déu perquè allunyi de nosaltres alguna contrarietat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Loc. III. b)». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: ¡Dios me libre!, ¡líbreme Dios!
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 77. Editorial Pòrtic.
T'agradaria que't feren enterro civil? —Oh! no… Déu me'n guard!
Sinònim: Déu mos guard!
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 92. Societat Castellonenca de Cultura.
Negació rotunda a una preposició de negativitat.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. D», p. 249. Autoedició.
Equivalent en castellà: ¡Dios me libre!
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 80. Editorial Diàfora.
Equivalent en castellà: ¡Dios me libre!
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Salutacions y frases de traducció especial», p. 216. Imp. de J. Horta.
Exclamació, ho dius quan no vols que et passi, que Déu faci que no et passi.
Lloc: Sant Ramon.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.
Altres expressions també usades a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 172. Llibres de l'Index, S.A.
Expressió per a rebutjar la possibilitat de fer quelcom.
Sinònim: De cap manera!, i ca!, què és cas!, i ara! | Veg. tb. Per res del món 2.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 133. Edicions 62.
Equivalent en francès: Dieu m'en garde!
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mots que parlen», p. 67. Sport-Entraide-Amitié.

Déu me'n guard

7 fonts, 1986.
Exclamació de rebuig davant un mal.
Sinònim: Déu mos en guard | Déu mos en reguard.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Déu», p. 158. Llibres de l'Index, S.A.
Lo que es diu parlant de Déu. Ce que l'on dit en parlant… du Bon Dieu.
Sinònim: Déu me'n guardi.
Lloc: Rosselló.
Correu / Vera Grau, Idali (2021): Correu. Correu electrònic.
Expressió per a rebutjar la possibilitat de fer quelcom / per a manifestar el desig que una cosa s'esdevingui o no.
Té molt mal geni; i vols que jo n'hi parli? Déu me'n guard! / Déu te'n guardi, de dir-li cap mentida!
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Rebuig». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Expressió usada per a manifestar sorpresa.
Déu me'n guard! Què és això?, ja pots netejar la paret i totes les pintades que hi has fet! / Que tornen a a anunciar pluja? Déu nos en guardi!
Sinònim: Valga'm Déu, Déu meu.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Sorpresa». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Expressió per a allunyar un mal presagiat / expressió usada per a manifestar el desig que una cosa no s'esdevingui o la intenció que hom té de no fer-la.
Déu me'n guard de tenir una malaltia com el càncer / Déu nos en guard d'un terratrèmol com els de Japó! Les nostres cases no el resistirien pas / Déu te'n guardi de patir un altre infart!
Sinònim: Déu me'n reguard.
Font: * / R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Temor». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. D», p. 212. Consell de Mallorca.
Sinònim: Déu me'n guardi.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant… de Déu», p. 19. Terra Nostra.
Jo ficar-me en un coet? Déu me'n guard!
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 53. Llibres de l'Index, S.A.
Rebuig, sorpresa, temor. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Déu nos en guard

6 fonts, 1985.
Expressió que, malgrat la seva connotació religiosa, ha esdevingut rutinària a l'hora d'indicar el rebuig d'un perill o d'una situació negativa. De fet, trobem ja en els autors clàssics expressions d'aquest estil. De: Livi.
Equivalent en llatí: Id quod di omen avertant.
Font: Història de Roma 23.13.4.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 64», p. 87. Edicions 62.
Sinònim: V. Déu ens guard d'un ja està fet!
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Déu», p. 82. Editorial Pòrtic.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 2. Web.
Que els déus allunyin aquest presagi.
Equivalent en llatí: Di omen avertant.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «669». Enciclopèdia Catalana.
Expressió per allunyar un mal presagiat.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 133. Edicions 62.
«Déu i ajuda» és una de les diverses expressions habitualíssimes que contenen la paraula «Déu».
Solsona, Ramon (2012): La paraula del dia «Costar Déu i ajuda». Correu electrònic.

Déu mo'n guard!

5 fonts, 1992.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Es diu per manifestar allunyament de contrarietats.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 56. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 125. Universitat Autònoma de Barcelona.
Que Deu ens aguarde.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Expressions de fe del poble», p. 160. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 115. Onada Edicions.

Déu nos en guard!

5 fonts, 1926.
Invocacions a Déu perquè allunyi de nosaltres alguna contrarietat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Loc. III. b)». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: ¡Dios nos libre!, ¡líbrenos Dios!
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 77. Editorial Pòrtic.
Altres expressions també usades a casa.
Sinònim: Déu nos en guard, de prendre mal i de fer-ne!
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 172. Llibres de l'Index, S.A.
Déu nos en guard, d'un ja està fet.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 53. Llibres de l'Index, S.A.
Que Déu ens guardi d'un mal.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «exclamacions», p. 54. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: ¡Dios nos libre!
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.
Equivalent en francès: Dieu nous garde!
Valldosera Serrano, Ramon (2021): Projet Babel «Locutions et expressions espagnoles et catalanes d'origine religieuse - http://projetbabel.org/pages/index.php?p=locutions_expressions_religieuses». Web.

Déu me'n reguard

4 fonts, 1985.
Invocació a Déu perquè allunyi de nosaltres alguna contrarietat.
Déu me'n reguard de passar per un tràngol com aquest / Déu te'n reguard de fer (de dir, d'anar, etc.).
Sinònim: Déu me'n guard.
Font: * / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Preservació». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Loc. v. [LC] Es pot combinar amb qualsevol pronom, referent a la persona a qui ha de succeir el que indica el complement de règim. → Déu me guard 1.
Ai, Déu nos en reguard d'una semblant cosa! | Déu te'n reguard de topar amb algun trasto i malmetre't els ulls! | Déu nos reguard que ens passi una desgràcia tan gran! | No ho faria mai, Déu me'n reguard!
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «reguardar ». Institut d'Estudis Catalans.
L'apotropisme té la finalitat d'allunyar un perill o evitar un mal, només pel poder de la paraula.
Sinònim: Déu se'n deslliuri.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B5) Apotropismes», p. 17. Editorial Acebo.
Preservació. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Dèu lo guard

2 fonts, 1803.
Expr. usada regularment al encontrarse ab algú, al despedirse, y al fi de las cartas missivas.
Sinònim: Que Dèu lo guard.
Equivalent en castellà: Dios guarde á V. m.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 254.
Expr. usada regularment al encontrarse ab algú, al despedirse, y al fi de las cartas missivas.
Sinònim: Que Dèu lo guard.
Equivalent en llatí: Que Dios guarde á V. m.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 254.
Expr. usada regularment al encontrarse ab algú, al despedirse, y al fi de las cartas missivas.
Sinònim: Que Dèu lo guard.
Equivalent en llatí: Salve, Deus te servet incolumem.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 254.
Expr. que se usa regularmènt al trobarse ab algú y al despedirsen.
Equivalent en castellà: Dios guarde á V.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. que se usa regularmènt al trobarse ab algú y al despedirsen.
Equivalent en francès: Au plaisir, adieu.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. que se usa regularmènt al trobarse ab algú y al despedirsen.
Equivalent en italià: Addio, la saluto, servo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. que se usa regularmènt al trobarse ab algú y al despedirsen.
Equivalent en llatí: Salve.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.

Dèu me n' guard

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Dios me libre.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 255.
Equivalent en llatí: Quod Deus avertat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 255.
Expr. ab que se manifèsta la pòr ó desagrado que nos causa alguna cosa.
Equivalent en castellà: Dios me libre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se manifèsta la pòr ó desagrado que nos causa alguna cosa.
Equivalent en francès: Dieu m'en préserve.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se manifèsta la pòr ó desagrado que nos causa alguna cosa.
Equivalent en italià: Dio me ne guardi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se manifèsta la pòr ó desagrado que nos causa alguna cosa.
Equivalent en italià: Dio me ne liberi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se manifèsta la pòr ó desagrado que nos causa alguna cosa.
Equivalent en llatí: Avertat Deus, absit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.

Déu me'n reguard!

2 fonts, 1926.
Invocacions a Déu perquè allunyi de nosaltres alguna contrarietat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Loc. III. b)». Editorial Moll.
Formes intensives per les quals refusem de fer una cosa dolenta, enutjosa o perillosa.
Sinònim: Déu me'n redeguard!
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Déu», p. 82. Editorial Pòrtic.

Déu mos guard!

2 fonts, 1933.
Expressió negativa.
Sinònim: Déu me'n guard!
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 92. Societat Castellonenca de Cultura.
Exclamació per introduir l'expressió d'una cosa que consideram molt dolenta.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «917 Déu», p. 133. Institut Menorquí d'Estudis.

Dèu nos guard

2 fonts, 1803.
Expr. ab que s' pondera 'l mal que s' seguiria de succeir alguna cosa.
Sinònim: Dèu nos en guard | Dèu nos llibre.
Equivalent en castellà: Dios nos libre.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 255.
Expr. ab que s' pondera 'l mal que s' seguiria de succeir alguna cosa.
Sinònim: Dèu nos en guard | Dèu nos llibre.
Equivalent en llatí: Quanta calamitas si; avertat Deus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèu», p. 255.
Loc. ab que s' implora l'auxili de Dèu per que 'ns presèrve d'algun mal.
Sinònim: Dèu nos en guard.
Equivalent en castellà: Dios nos libre.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Guardar», p. 417.
Loc. ab que s' implora l'auxili de Dèu per que 'ns presèrve d'algun mal.
Sinònim: Dèu nos en guard.
Equivalent en llatí: Avertat Deus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Guardar», p. 417.
Expr. ab que se pondèra lo mal que seguiria de alguna cosa.
Equivalent en castellà: Dios nos libre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se pondèra lo mal que seguiria de alguna cosa.
Equivalent en francès: Dieu nous en préserve.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se pondèra lo mal que seguiria de alguna cosa.
Equivalent en italià: Dio ce ne guardi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Expr. ab que se pondèra lo mal que seguiria de alguna cosa.
Equivalent en llatí: Avertat Dus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dèu», p. 709. Impremta de Josep Torner.

Déu te guard!

2 fonts, 1979.
Altres expressions també usades a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 172. Llibres de l'Index, S.A.
Salutació.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «exclamacions», p. 54. Editorial Millà.

—Deu m'en guart! —De caure as foc!

1 font, 1922.
Quant un pondera una cosa dolenta qu'ell no la faria a cap preu diu: —Deu m'en guart! i l'altre li respon: —De caure as foc. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0605/0046 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369542». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Déu (lo, la, vos, els, les) guard

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Dios guarde á (usted, ustedes).
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Salutacions y frases de traducció especial», p. 216. Imp. de J. Horta.

Déu l'en guard!

1 font, 1979.
Que Déu el guardi de fer quelcom.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «exclamacions», p. 54. Editorial Millà.

Déu lo guard

1 font, 2024.
Salutació tradicional a l'hora d'entrar en una casa.
Sinònim: Déu vos guard.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Déu», p. 158. Llibres de l'Index, S.A.

Déu m'en guard

1 font, 1994.
Catalunya Ràdio (1994). Catalunya Ràdio.

Deu m'en reguart i l'angel sant de la Guarda!

1 font, 1922.
Dita piadosa. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0605/0046 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369542». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Déu me guard

1 font, 2023.
Loc. v. [LC] Exigeix un complement directe que fa referència a la persona que parla, expressat mitjançant el pronom d'acusatiu de primera persona del singular o del plural […]. Expressa el desig de no haver-se d'enfrontar de cap de les maneres a allò expressat pel complement de règim.
Déu me guard d'amics com aquests. | Jo, quan em casi, Déu me guard de dir mare a la meva sogra. | Déu nos guard que el senyor rector ho arribés a saber! | Déu ens guard si el pare ens atrapa mirant per la finestra.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «guardar ». Institut d'Estudis Catalans.

Déu me n' guard

1 font, 1869.
Equivalent en castellà: Dios me libre.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 292. Imp. de Miguel Parpal.

Déu me'n guardi

1 font, 1986.
Sinònim: Déu me'n guard.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant… de Déu», p. 19. Terra Nostra.

Déu me'n redeguard!

1 font, 1985.
Formes intensives per les quals refusem de fer una cosa dolenta, enutjosa o perillosa.
Sinònim: V. Déu me'n reguard!
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Déu», p. 82. Editorial Pòrtic.

Deu me'n reguart

1 font, 1907.
Sinònim: Deu ens en lliuri (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «III. Fesomía y formació de les paraules: Etimologia. Barbarismes. D», p. 51. Baguñá, editor.

Déu mo'n guard

1 font, 1995.
Expressió per rebutjar la possibilitat de fer alguna cosa.
Font: MS, BS, CL, CR, FX, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 141. Instituto de Estudios Turolenses.

Déu mon guard

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Deu», p. 27. El Llamp.

Déu mon guard!

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 316. Autoedició.

Déu mos en guard

1 font, 2024.
Exclamació de rebuig davant un mal.
Déu mos en guard d'una guerra!
Sinònim: Déu me'n guard | Déu mos en reguard.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Déu», p. 158. Llibres de l'Index, S.A.

Déu mos en reguard

1 font, 2024.
Exclamació de rebuig davant un mal.
Ai! Déu mos en reguard!
Sinònim: Déu me'n guard | Déu mos en guard.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Déu», p. 158. Llibres de l'Index, S.A.

Déu mos guard

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 236. Manuscrit.

Déu mos ne guard

1 font, 2008.
Indicació que no volem que succeeixi alguna cosa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Dites», p. 266. Editorial Moll.

Déu mus en guard

1 font, 2021.
Variant de «Déu ens en guardi», que s'empra gairebé com a fórmula apotropaica per evitar la mala sort o que es produeixin accidents o desgràcies.
«Tape-ho» bé! Déu «mus» en guard que hi caigués «dingú» aquí dins!
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Interjeccions», p. 138. La Musca.

Déu mus en guard!

1 font, 2019.
Equival a Déu me'n guardi! Per alertar dels perills d'emprendre determinada acció.
Déu mus en guard d'un ja està fet.
Sinònim: Déu me'n guardi!
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «D», p. 61. Edicions Baix Empordà.

Déu nos (o vos) en guard

1 font, 2017.
Esperem no haver de patir [això].
Van perdre casi tota la collita! Déu nos en guard d'una cosa així!
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 141. Ajuntament de Constantí.