Adv. ant. només usat d'Andreu Febrer en la seva traducció de la Divina Comèdia; sembla esser un italianisme (de «ora nata») i significar «jamai, en cap hora».
E per null dan que'm fessen oranata, | no't temes tu, Febrer Inf. xxi, 61.
Ora nata
1 recurrència. Primera citació: 1926.