Paremiologia catalana comparada digital

Orelles pàndoles

2 recurrències. Primera citació: 1970.

Oreies pàndoles

2 fonts, 1970.
Orelles caigudes i grosses, dels porcs.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Orella», p. 49. Edicions Polígrafa.
Orelles tombades, que pengen.
… I es teus, [porcs] quin [senyal] tenen? / —Es meus? —diu En Bernat—. Ses oreies pàndoles (XVI, 39).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «O», p. 275. Editorial Moll.