Paremiologia catalana comparada digital

Pa-plam!

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Pa-plam

2 fonts, 1926.
M. Onomatopeia del soroll que fan les portes en tancar-se violentament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pa-plam». Editorial Moll.
Tancar-se les portes.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 66. Editorial Moll.
Algú que tanca una porta de cop.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. Exemples d'agrupacions temàtiques d'onomatopeies. Accions», p. 33. Editorial Moll.

Paplam

1 font, 2002.
Interj. Onomat.: Plam.
Ses portes des castell a sa darrera bataiada paplam! se tanquen i apleguen mitja coa des cavall (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «P», p. 155. Edicions 62.