Disputaven un català i un francès sobre l'energia ' concisió dels idiomes respectius, i acabaren per fer "na aposta formal sobre qui dels dos pronunciaria amb més brevetat el nom de tres arbres distints. El francès fou el primer, i amb aquella veu nasal i entonament propis del seu idioma, digué: —L'olivier, le figuier, le granadier. El català, esclatant el riure i veient l'aposta guanyada, respongué vivament: —On, pi, faig; paga, gavatx.
Paga, gavatx
1 recurrència. Primera citació: 1937.