Pansir-se

Lloc: Valencià meridional.

Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. C. Activitats de producció. Agricultura. Els conreus o cultius. Malalties, plagues i defectes dels conreus», p. 847. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

V. intr. pron. Perdre la turgència, la rigidesa, la verdura i les hortalisses, per guardar-les massa temps o en males condicions després d'haver estat collides; la fruita fresca en males condicions ràpidament es maca.

Sinònim: Emmusteir-se | Emmustiar-se | Mustiar-se.

Equivalent en castellà: Enmustiarse | Marchitarse | Mustiarse.

V. intr. pron. Perdre la turgència, la rigidesa, la verdura i les hortalisses, per guardar-les massa temps o en males condicions després d'haver estat collides; la fruita fresca en males condicions ràpidament es maca.

Sinònim: Emmusteir-se | Emmustiar-se | Mustiar-se.

Equivalent en francès: Se faner | Se flétrir | Se sécher.

V. pron. Emmusteir-se.

Equivalent en alemany: Verdorren, verwelken.

V. pron. Emmusteir-se.

Equivalent en anglès: To shrivel (up), wither.

V. pron. Emmusteir-se.

Equivalent en castellà: Marchitarse, mustiarse, ajarse.

V. pron. Emmusteir-se.

Equivalent en francès: Se faner, se flétrir.