Paremiologia catalana comparada digital

Panxaampla

14 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1907.

Ésser un panxampla

2 fonts, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 212. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Panxa», p. 207. Universitat Miguel Hernández.

És un panxa-ampla

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 25. Autoedició.

És un panxampla

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 279. Editorial Antinea.

Panxa-ampla

1 font, 1926.
Adj. Egoista.
Aquell Pere Salom panxampla i pocapena, Santamaria Narr. 50.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Panxa-ampla». Editorial Moll.

Panxaampla

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona egoista.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 132. Editorial Trabucaire.

Panxampla

1 font, 2014.
Panxacontent. Cofoi. Persona que no es preocupa del benestar dels altres. També serveix per identificar la persona poc treballadora i descuidada i amant de la vida regalada. Renom d'un cèlebre bandoler de la regió de Tortosa al segle XIX, Joan Pujol Fontanet (Alfara de Carles, 1857 - Tarragona, 1883).
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Paraules del lèxic local. P. Panxampla», p. 71. Autoedició.

Panxample

1 font, 1907.
Sinònim: Gordinflón (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. Barbarismes. G», p. 71. Baguñá, editor.

Panxample!

1 font, 1907.
Sinònim: Gordu! (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. Barbarismes. G», p. 71. Baguñá, editor.

Ser de cal Panxampla

1 font, 2017.
Té un significat semblant: ser molt ric, tenir moltes propietats.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 146. Salvat, S.A. de Ediciones.

Ser un panxaample

1 font, 2013.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 78. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Ser un panxample

1 font, 2019.
Ser una persona despreocupada.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «P», p. 125. Edicions Baix Empordà.

Un panxampla

1 font, 2012.
El que va pel carrer com si fos l'amo del món, amb cara de pocs amics, mirant als altres amb aires de superioritat. Quan hi parles sembla que et fa un favor per escoltar-te, si t'ha d'ajudar amb alguna cosa, tot li és un problema. És especialista en fer-se pregar i fer molt poc.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels antipàtics», p. 54. Brau Edicions.
Dit d'aquell a qui li agrada viure bé, amb totes les comoditats i no s'amoïna per res, a més és poc donat a fer algun favor a d'altri. trobarem el mot «panxa-ampla» al DCVB.
Sinònim: Panxacontent | Panxacontenta.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules II. Panxampla», p. 322. Brau Edicions.