M. Onomatopeia del so que fa un cos dur en caure dins un líquid o en esclafar-se.
Aquell pa-plaf que feien ses pedres, Alcover Cont. 363.
Pegar un cop a algú.
Lloc: Illes Balears.
Paplaf
2 fonts, 1991.
Caure a l'aigua.
Lloc: Illes Balears.
Algú jugant a l'aigua en una piscina.
Lloc: Illes Balears.
Interj. Onomat.: Paf, xaf.
En Pere pega s'empenta an es senyor, i sa mòpia, fent es molinet a l'aire… paplaf, pega dmaunt s'aigo […] (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).
Aquest lloc web fa servir galetes de Google per analitzar el trànsit.