Paremiologia catalana comparada digital

Parar-se al vent

2 recurrències. Primera citació: 1865.

Pararse al vent

1 font, 1865.
Fr. Assossegarse, deixar de bufar.
Equivalent en castellà: Echarse, calmarse el viento.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vent», p. 759. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Assossegarse, deixar de bufar.
Equivalent en llatí: Ventum sedari.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vent», p. 759. Hermanos Espasa, Editores.