Paremiologia catalana comparada digital

Parar un llaç

5 recurrències. Primera citació: 1805.

Parar un llas

2 fonts, 1805.
F. met. usar d'alguna treta ó artifici per enganyar a algú.
Equivalent en castellà: Armar el lazo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llas», p. 46.
F. met. usar d'alguna treta ó artifici per enganyar a algú.
Equivalent en llatí: Struere, moliri insidias.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llas», p. 46.
Sinònim: V. Llas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Parar», p. 149.
Fr. met. Usar de alguna treta ó artifici pera enganyar á algú.
Equivalent en castellà: Armar el lazo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Llas», p. 82. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. Usar de alguna treta ó artifici pera enganyar á algú.
Equivalent en llatí: Insidior, aris.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Llas», p. 82. Hermanos Espasa, Editores.