Interj. Onomat.: Paf.
Avui, amb el mur que tanca la vila per la banda de l'Ebre, una caiguda com aquella hauria estat gairebé impossible. Llavors no hi teníem ni una trista espona. L'avi, distret, va perdre peu i patapaf (Jesús Moncada, «Calaveres atònites», 1999).