Interj. Onomat.: Patatrap.
Però l'esglai més fort va ésser quan de sobte, tot de sobte, se va sentir un soroll acompassati indesxifrable, com si vingués de molt lluny, del capdamunt de la vila. Patrap, patrap! Patrap, patrap! /Raimon Casellas, «Les multituds», 1906).