Paremiologia catalana comparada digital

A paraules vanes, orelles sordes

94 recurrències en 43 variants. Primera citació: 1736.

A paraula nècia, orella sorda

7 fonts, 1999.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 104. Editorial Sargantana.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Lloc: Vallès Oriental.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. La saviesa i la prudència», p. 31. Revista L'Estel.

A paraules nècies, orelles sordes

7 fonts, 1961.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: C) adagis on ha prevalgut la variant de Ros.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: C) adagis on ha prevalgut la variant de Ros.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 619», p. 826. Columna Edicions.
No s'ha de fer gens de cas del que diga qui parla foradat.
Sinònim: Similar: Per ací m'entra i per ací m'ix.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oídos sordos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 185. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 424. Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «A», p. 10. Autoedició.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 205. Universitat Miguel Hernández.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 70. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A paraules tontes, orelles sordes

7 fonts, 1900.
Las cosas se toman como de quien las dice, no haciendo caso de quien habla sin razón.
Equivalent en castellà: A palabras locas, orejas sordas.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 108. Comercial Denes, SL.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre les orelles». Web.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 19. Editorial Rourich.
Equivalent en francès: A paroles stupides, oreilles sourdes.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 410. Robert Morel Editeur.
Font: FL, FI, FX, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 60. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 205. Universitat Miguel Hernández.
Palabra.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oidos sordos.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 55». Autoedició.

A paraules vanes, orelles sordes

7 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oídos sordos.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Parlar», p. 146. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 424. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 211. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 205. Universitat Miguel Hernández.

A paraules de neci, orelles sordes

6 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
No hi ha que fer cas del qui parla sense raó.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 424. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. La saviesa i la prudència», p. 31. Revista L'Estel.

A paraules pesades, orelles tapades

5 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Recomana no parar atenció a allò que no ens convé o que s'ha dit irreflexivament.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oídos sordos || Contrari: A palabras necias, bofetones.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 424. Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 205. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 70. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A paraules folles, orelles sordes

3 fonts, 1996.
Palabra.
Equivalent en gallec: A palabras tolas, orellas xordas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 78. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Paraula.
Equivalent en gallec: A palabras tolas, orellas xordas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 116. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 302. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Quant a la formació de noves expressions lexicalitzades, podem constatar que moltes unitats fraseològiques deriven de proverbis i que caldria tenir en compte aquesta font de formació fraseològica natural per a resoldre necessitats expressives sense haver de recórrer a préstecs incòmodes d'altres llengües.
Sinònim: Fer orelles sordes.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 25. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Apalabras locas, orejas sordas.
Font: Capítol I. (I.11).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 239. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De vegades un refrany dóna lloc a una expressió lexicalitzada.
Sinònim: Fer orelles sordes.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «El català col·loquial», p. 16. Arxiu Municipal de Palafrugell.

A paraules destrellatades, orelles tapades

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Novembre», p. 11. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

A paraules necies, orelles sordes

2 fonts, 1736.
Lloc: Sagrada Família (Barcelona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 45. Librerías París-Valencia.

Paraules nècies, orelles sordes

2 fonts, 1815.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «P», p. 40. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VI, 1802-1803 «19 de maig de 1802», p. 56. Curial Edicions.

Paraules tontes, orelles sordes

2 fonts, 1914.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 24. Autoedició.
Equivalent en castellà: A palabras necia, oidos sordos.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 821. Antoni López, Editor.

A bramits d'ase, orella sorda i amanit lo buscall, per si tira coza

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. A», p. 156. Impremta Querol, Tortosa.

Á paraulas necias (ó tontas) orellas sòrdas

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Á palabras locas orejas sordas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Paraula», p. 150.
Equivalent en llatí: Incultis clauduntur vocibus aures.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Paraula», p. 150.

Á paraulas necias aurellas sòrdas

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Á palabras locas orejas sordas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aurellas», p. 72.
Equivalent en llatí: Dictis absurdis aures occludito cera.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aurellas», p. 72.

Á paraulas necias aurellas sordas

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: A palabras locas orejas sordas.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 641. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

A paraulas necias orellas sordas

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: A palabras locas orejas sordas.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «446», p. 102. Imprenta de Saurí y Compañía.

Á paraulas necias orellas sordas

1 font, 1839.
Ref. que denota que las cosas se prenen segòns qui las diu, sènse fèr cas del qui parla fora de rahó.
Equivalent en castellà: A palabras locas orejas sordas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 386. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que las cosas se prenen segòns qui las diu, sènse fèr cas del qui parla fora de rahó.
Equivalent en francès: A sotte demande point de réponse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 386. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que las cosas se prenen segòns qui las diu, sènse fèr cas del qui parla fora de rahó.
Equivalent en italià: Domanda sciocca non vuol risposta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 386. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota que las cosas se prenen segòns qui las diu, sènse fèr cas del qui parla fora de rahó.
Equivalent en llatí: Incultis claudiuntur vocibus aures.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Paraula», p. 386. Impremta de Josep Torner.

A paraulas necias, orellas sordas

1 font, 1912.
Paraula.
Equivalent en italià: A parole oziose, sordi orecchi.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 210. Web.

A paraulas tontas orellas sordas

1 font, 1847.
Exp. que las cosas se han de péndrer segons qui las diu.
Equivalent en castellà: A palabras locas, orejas sordas.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Paraula», p. 21. Agencia Médica Catalana.

A paraules boges, contestes, poques

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. A», p. 24. Ajuntament de l'Escala.

A paraules buides, orelles pansides

1 font, 2004.
Ramírez, Ana-Luisa (2004): Els refranys i el medi ambient. Guia personal de nous valors ecològics «Els refranys», p. 6. Bancaixa.

A paraules buides, orelles sordes (cast.?)

1 font, 1994.
No fer cas d'allò que no vagi amb nosaltres, o que creguem que no ens afecta.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oidos sordos.
Professor Lester (1994): Avui «Horòscop. Taure», p. 25. L'Avui / El Punt Avui.

A paraules d'enguixador, orelles d'escuraxemeneies

1 font, 2010.
Lloc: Maresme.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A paraules folles (o vanes), orelles sordes

1 font, 2012.
No hem de fer cas dels despropòsits.
Sinònim: Brams d'ase no arriben al cel.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

A paraules fólles, orelles sórdes

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 230. Stampa Elzeveriana.

A paraules necias, aurellas de mercader

1 font, 2021.
A paraules necias. 15-3-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_41.jpg. Manuscrit.

A paraules necies (o folles) orelles sordes

1 font, 1900.
(Gen.) V. Parlador.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 73. Tarascó, Viladot & Cuesta.

A paraules nècies aurèlles sordes

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 15 de setembre de 1908, núm. 23», p. 87. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

A paraules nècies o tontes orelles sordes

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 205. Universitat Miguel Hernández.

A paraules nècies oïts sorts

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 172. Autoedició.

A paraules nècies orelles sordes

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Neci», p. 285. Edicions Polígrafa.

A paraules necies, oides sordes

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A paraules nècies, orelles de drap bast

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De teixits. Del drap i del bri», p. 58. Editorial Ausa.

A paraules pesaes, orelles tapaes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Refrans originals de Don Manuel Peris Fuentes. A», p. 360. Editorial Arte y Letras.

A paraules tabolles, orelles sórdes

1 font, 1905.
Proverbis franceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis franceses», p. 182. Stampa Elzeveriana.

A paraules tontes orelles sordes

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

A paraules vanes (o folles), orelles sordes

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Brams d'ase no pugen (o arriben) al cel.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oídos sordos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «paraula». Editorial Barcanova.

A preguntes tontes, orelles sordes

1 font, 1992.
Sinònim: A paraules nècies, orelles sordes.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 404. Columna Edicions.

Diuhen: à paraulas locas / cal parar orellas sordas

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 41. Imprempta de Carlos Latrobe.

Paraula nècia, orella sorda

1 font, 2010.
Castillo, David (2010): L'ofici de viure «La saviesa dels refranys». Catalunya Ràdio.

Paraules «tontes», orelles sordes

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 37. Editorial Joventut.

Paraules llonzes, orelles sordes

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

Paraules tontes / orelles sordes

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Orella», p. 49. Edicions Polígrafa.