Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

A paraules vanes, orelles sordes

83 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1736.

A paraula nècia, orella sorda

9 fonts, 1999.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 104. Editorial Sargantana.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.
Lloc: Vallès Oriental.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. La saviesa i la prudència», p. 31. Revista L'Estel.

A paraules nècies, orelles sordes

8 fonts, 1961.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: C) adagis on ha prevalgut la variant de Ros.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Dels 45 adagis de Burguera que coincidien amb altres tants de Ros, n'hi ha 26 incorporats al DCCL, entre els quals trobem: C) adagis on ha prevalgut la variant de Ros.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 110. Revista Caplletra.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 619», p. 826. Columna Edicions.
No s'ha de fer gens de cas del que diga qui parla foradat.
Sinònim: Similar: Per ací m'entra i per ací m'ix.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oídos sordos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 185. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 424. Web.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «A», p. 10. Autoedició.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 205. Universitat Miguel Hernández.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 70. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A paraules tontes, orelles sordes

7 fonts, 1900.
Las cosas se toman como de quien las dice, no haciendo caso de quien habla sin razón.
Equivalent en castellà: A palabras locas, orejas sordas.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 108. Comercial Denes, SL.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre les orelles». Web.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 19. Editorial Rourich.
Equivalent en francès: A paroles stupides, oreilles sourdes.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 410. Robert Morel Editeur.
Font: FL, FI, FX, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 60. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 205. Universitat Miguel Hernández.
Palabra.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oidos sordos.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 55». Autoedició.

A paraules vanes, orelles sordes

7 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oídos sordos.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Parlar», p. 146. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 424. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 211. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 205. Universitat Miguel Hernández.

A paraules de neci, orelles sordes

6 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
No hi ha que fer cas del qui parla sense raó.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 424. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la saviesa i la prudència». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. La saviesa i la prudència», p. 31. Revista L'Estel.

A paraules folles, orelles sordes

6 fonts, 1996.
Palabra.
Equivalent en gallec: A palabras tolas, orellas xordas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 78. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Paraula.
Equivalent en gallec: A palabras tolas, orellas xordas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 116. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 302. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Quant a la formació de noves expressions lexicalitzades, podem constatar que moltes unitats fraseològiques deriven de proverbis i que caldria tenir en compte aquesta font de formació fraseològica natural per a resoldre necessitats expressives sense haver de recórrer a préstecs incòmodes d'altres llengües.
Sinònim: Fer orelles sordes.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 25. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Apalabras locas, orejas sordas.
Font: Capítol I. (I.11).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 239. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De vegades un refrany dóna lloc a una expressió lexicalitzada.
Sinònim: Fer orelles sordes.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «El català col·loquial», p. 16. Arxiu Municipal de Palafrugell.

A paraules pesades, orelles tapades

5 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Recomana no parar atenció a allò que no ens convé o que s'ha dit irreflexivament.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oídos sordos || Contrari: A palabras necias, bofetones.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 424. Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 205. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 70. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A paraules destrellatades, orelles tapades

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Novembre», p. 11. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

A paraules necies, orelles sordes

2 fonts, 1736.
Lloc: Sagrada Família (Barcelona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 45. Librerías París-Valencia.

Paraules nècies, orelles sordes

2 fonts, 1815.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «P», p. 40. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. VI, 1802-1803 «19 de maig de 1802», p. 56. Curial Edicions.

Á paraulas necias (ó tontas) orellas sòrdas

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Á palabras locas orejas sordas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Paraula», p. 150.
Equivalent en llatí: Incultis clauduntur vocibus aures.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Paraula», p. 150.

Á paraulas necias aurellas sòrdas

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Á palabras locas orejas sordas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aurellas», p. 72.
Equivalent en llatí: Dictis absurdis aures occludito cera.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aurellas», p. 72.

Á paraulas necias aurellas sordas

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: A palabras locas orejas sordas.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 641. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

A paraulas necias orellas sordas

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: A palabras locas orejas sordas.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «446», p. 102. Imprenta de Saurí y Compañía.

A paraulas necias, orellas sordas

1 font, 1912.
Paraula.
Equivalent en italià: A parole oziose, sordi orecchi.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 210. Web.

A paraulas tontas orellas sordas

1 font, 1847.
Exp. que las cosas se han de péndrer segons qui las diu.
Equivalent en castellà: A palabras locas, orejas sordas.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Paraula», p. 21. Agencia Médica Catalana.

A paraules buides, orelles pansides

1 font, 2004.
Ramírez, Ana-Luisa (2004): Els refranys i el medi ambient. Guia personal de nous valors ecològics «Els refranys», p. 6. Bancaixa.

A paraules buides, orelles sordes (cast.?)

1 font, 1994.
No fer cas d'allò que no vagi amb nosaltres, o que creguem que no ens afecta.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oidos sordos.
Professor Lester (1994): Avui «Horòscop. Taure», p. 25. L'Avui / El Punt Avui.

A paraules d'enguixador, orelles d'escuraxemeneies

1 font, 2010.
Lloc: Maresme.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A paraules folles (o vanes), orelles sordes

1 font, 2012.
No hem de fer cas dels despropòsits.
Sinònim: Brams d'ase no arriben al cel.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

A paraules necias, aurellas de mercader

1 font, 2021.
A paraules necias. 15-3-1871.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_41.jpg. Manuscrit.

A paraules necies (o folles) orelles sordes

1 font, 1900.
(Gen.) V. Parlador.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 73. Tarascó, Viladot & Cuesta.

A paraules nècies o tontes orelles sordes

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 205. Universitat Miguel Hernández.

A paraules nècies orelles sordes

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Neci», p. 285. Edicions Polígrafa.

A paraules necies, oides sordes

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A paraules nècies, orelles de drap bast

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De teixits. Del drap i del bri», p. 58. Editorial Ausa.

A paraules pesaes, orelles tapaes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Refrans originals de Don Manuel Peris Fuentes. A», p. 360. Editorial Arte y Letras.

A paraules tontes orelles sordes

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.

A paraules vanes (o folles), orelles sordes

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Brams d'ase no pugen (o arriben) al cel.
Equivalent en castellà: A palabras necias, oídos sordos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «paraula». Editorial Barcanova.

A preguntes tontes, orelles sordes

1 font, 1992.
Sinònim: A paraules nècies, orelles sordes.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 404. Columna Edicions.

Diuhen: à paraulas locas / cal parar orellas sordas

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 41. Imprempta de Carlos Latrobe.

Paraula nècia, orella sorda

1 font, 2010.
Castillo, David (2010): L'ofici de viure «La saviesa dels refranys». Catalunya Ràdio.

Paraules «tontes», orelles sordes

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 37. Editorial Joventut.

Paraules llonzes, orelles sordes

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. La ignorància i la ximpleria», p. 83. Pagès Editors.

Paraules tontes / orelles sordes

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Orella», p. 49. Edicions Polígrafa.

Paraules tontes, orelles sordes

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: A palabras necia, oidos sordos.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 821. Antoni López, Editor.