Pedreguer, clar, obre la boca, que vull cagar

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1978.

Pedreguer, clar, obre la boca, que vull cagar

2 fonts, 1978.

La gent de la zona es riu dels de Pedreguer perquè emmudeixen la r final. A aquest refrany concret, els pedreguers responen: «Obre-la bé i jo també cagaré.».

—Pedregué, clà, obri la boca que vull cagà. —Obri-la bé, que jo cagaré

1 font, 2022.

Cada dia un poble de la Marina Alta.

Lloc: La Marina Alta.

Pedreguè, clà, ovri la boca que vullc cagà

1 font, 1985.

Així, jances del parlar de Pedreguer. Contestació: avri.la bé, que jo cagaré.

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Pedreguer. Clar. Obri la boca que vull cagar

1 font, 2013.

Cal pronunciar-lo així: "Pedregué. Clà. Obri la boca que vull cagà". Es diu dels habitants de Pedreguer. Ací ara en diem pedregueros, però el refrany demostra que abans es deia bé: Pedreguer també com a gentilici. Escarneix el parlar propi de Pedreguer, l'últim lloc de la Marina on es perdé la no pronunciació de l'erra final de paraula, que s'hi feia per l'origen mallorquí de la gent de la Marina descendent dels repobladors mallorquins del 1610. Els pedreguers retruquen: "Obri-la bé, que jo cagaré"

Lloc: Marina Alta.