Paremiologia catalana comparada digital

Per

13 recurrències. Primera citació: 1867.
Prep. Introdueix el mot indicador d'allò que serveix de pas, a través de la qual cosa es passa o es mou quelcom.
Mostrant-li lo camí per on eixir devia, Decam. i, 172 | Passant per lochs plens de pudor, Vent. Pel. 8.
Equivalent en castellà: Por | Para.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Per I.1». Editorial Moll.
Prep. Indica un espai on està situada o on actua una cosa o una persona, sense concretar una part limitada del dit espai, sinó considerant-lo ocupat en diferents indrets segons els diferents temps.
Fama era per tota aquella ciutat, Llull Blanq. 1, 3 | Altros aucells… fugen e criden e amaguen-se per los arbres espessos, Flos medic. 128.
Equivalent en castellà: Por | Para.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Per I.2». Editorial Moll.
Prep. per anal., aplicada al temps, Indica un temps de certa durada, no concretat a un moment determinat.
Fem pau et amor perdurable per totz temps, doc. a. 1274 (Bofarull Mar. 76) | Duren per dos anys, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 80).
Equivalent en castellà: Por | Para.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Per I.3». Editorial Moll.
Prep. Indica l'autor de l'acció, la persona agent de les oracions de passiva.
Molt fon Evast copdiciat en la ciutat per hòmens de religió e per alguns altres hòmens seculars, Llull Blanq. 1.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Per II.2». Editorial Moll.
Prep. Indica l'instrument o mitjà amb què es realitza una acció.
Desijaven esser a ell acostats per via de matrimoni, Llull Blanq. 1.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Per II.3». Editorial Moll.
Expressa la idea de finalitat o destinació, usant-se unes vegades la forma simple «per», i altres la composta «per a».
Sinònim: Per a.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Per III». Editorial Moll.
Indica allò en lloc de què, en nom de què, en bescanvi o preu de què, en correspondència de què, es fa alguna cosa.
Fa per cascú any un quartó d'oblies, Capbr. Ribes 1283 | Bara tingué lo regiment de Hispània per los Romans, Tomic Hist. 20.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Per IV.2». Editorial Moll.
Introdueix el mot indicador d'una cosa o qualitat que es considera inherent a la persona o cosa de la qual es parla; equival a 'com a', 'en qualitat de'
Que no'm tenie per seinor, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 16) | Que sos parents e ella se tinguessen per ben contents e honrats del seu acostament, Llull Blanq. 1, 2.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Per IV.3». Editorial Moll.
Serveix per a unir dos termes de comparació.
He notat que, terra per terra, aquella llaurada en moll, de gran part no vol fer tanta pastura com las altres, Fontanet Conró 21.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Per IV.4. a)». Editorial Moll.
Vau aprendre les preposicions en castellà? Aquestes són les catalanes, segons el IEC.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://x.com/jbadia16/status/1811874423613587892». Twitter.
Preposicions pròpies.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 30. Preposicions», p. 18. Baguñá, editor.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. XXXVIII», p. 19. Baguñá, editor.
Equivalent en castellà: Por.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VI. De la preposición. Preposiciones simples», p. 54. Hermanos Espasa, Editores.