Paremiologia catalana comparada digital

Perennalment

4 recurrències. Primera citació: 1865.
Adv. ant. Perennement.
Entonen perennalment l'himne d'Anna, S. Galmés (Catalana, ix, 186).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Perennalment». Editorial Moll.
Incessantment.
Eren perennalment pomellats (Jocs Florals, 1920, 129).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Perennalment», p. 274. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Contínuament, sèns intermissió.
Equivalent en castellà: Perennalmente, perennemente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Perennalment», p. 319. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Contínuament, sèns intermissió.
Equivalent en llatí: Perenniter, perenne.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Perennalment», p. 319. Hermanos Espasa, Editores.