Indicava una persona que anava de una iglésia a l'altra, i en l'iglésia hi estava tant que la gent se imaginava que -hi pixava-… És estat equiparat després a qui tenia la tendència de anar de un lloc a un altre, de no s'assentar mai en ningun lloc… Aquest costum no se ferma als llocs en general. Passa també a -les idees- o a -les situacions-: amistats, partits, llocs de treball… Los motius de aqueix comportament poden esser tants […]: salten d'un lloc a l'altre, i lo fanen sense vergonya. De: Loy, Vito.
Lloc: L'Alguer.
Font: «L'Alguer», núm. 109, p20.