Paremiologia catalana comparada digital

Pixapolit

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Pixapolit

4 fonts, 1926.
M. Home molt tocat i posat, d'aparença efeminada.
Equivalent en castellà: Barbilindo | Pisaverde.
Lloc: Puigcerdà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pixapolit». Editorial Moll.
Molt tocat i posat.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Pîxapolit

1 font, 1999.
Es diu a (d')un home tocat i posat i un poc efeminat.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 139. Editorial Trabucaire.

Ser un pixapolit

1 font, 1994.
Alsius, Salvador.
Alsius, Salvador (1994): Avui «Al cap i a la fi. Telefonia mòbil», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.

Ser un pixapolits

1 font, 1994.
L'abdicació d'aquesta ja no és cosa tan sols de pixapolits i pervinguts, sinó de la mateixa societat civil.
Murgades, Josep (1994): Avui «Diàleg. Abdicació de la llengua», p. 11. L'Avui / El Punt Avui.