Adv. D'una manera plana, planera, llisa.
Dos contraris no anaven ben planament per una carrera, Llull Arbre Sc. ii, 351 | Dien planament que si no y anàuem que se'n tornarien, Jaume I, Cròn. 154 | Parlam de aquelles coses que sovent se esdevenen planament, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1.
Equivalent en castellà: Llanamente.