Paremiologia catalana comparada digital

Planament

7 recurrències. Primera citació: 1865.
Adv. D'una manera plana, planera, llisa.
Dos contraris no anaven ben planament per una carrera, Llull Arbre Sc. ii, 351 | Dien planament que si no y anàuem que se'n tornarien, Jaume I, Cròn. 154 | Parlam de aquelles coses que sovent se esdevenen planament, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1.
Equivalent en castellà: Llanamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Planament». Editorial Moll.
Senzillament.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Planament», p. 331. Edicions Polígrafa.
Clarament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Planament», p. 353. Hermanos Espasa, Editores.
Senzillament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Planament», p. 353. Hermanos Espasa, Editores.
M. Marcament, estretament, modestament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Planament», p. 353. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Igualment, de igual planura ó superfície.
Equivalent en castellà: Igualmente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Planament», p. 353. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Igualment, de igual planura ó superfície.
Equivalent en llatí: Aequaliter, aeque.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Planament», p. 353. Hermanos Espasa, Editores.