Plorar carament

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Plorar fort.

Pregarenlo molt carament per la ualor que en él era e per Deu, Jaume I, Cròn. 2 | Preserense a plorar tan carament com pogueren, Jaume I, Cròn. 109 | Tan carament vos ho coman, com vos es chara la nostra amor, Muntaner Cròn., c. 76.