Paremiologia catalana comparada digital

Pocapena

20 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1902.

Pocapena

8 fonts, 1999.
Un desvergonyit.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Casumlou (2019): «https://twitter.com/Casumlou1/status/1125160992068001793». Twitter.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Sinvergüenza.
Dalmau, Marta G (2019): «https://twitter.com/MartaGarMau/status/1125168147571593217». Twitter.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Fernàndez, Elisabeth (2019): «https://twitter.com/elisabethferlo/status/1125268499167838208». Twitter.
Persona desvergonyida.
Eixe és pitjor que pocapena. Pocapena és el nom del bou que va matar a Manuel Granero.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «P», p. 267. Juli Jordà Mulet.
Sinònim: Desvergonyit.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 141. Editorial Trabucaire.
Font: TV3/X3.
Vita (2024): «Abecedari d'insults en català - Edició Black Clover - https://x.com/vitavitae_/status/1817493695039439351». Twitter.

Ser un poca-pena

4 fonts, 1902.
-Ah, poca-pena! -féu ella, amenaçant-lo amb la mà.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «L'explosió», p. 155. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Ser un desvergonzado.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 211. Editorial Diàfora.
Compost adjectiu + substantiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Sinònim: Ser murri, pillet, brètol, poca-solta.
Equivalent en castellà: Ser un granuja.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 122. Editorial Claret.

Poca pena

3 fonts, 1978.
Sac de renecs.
Els Ximplets (2022): Dessuadores amb caputxa «Sac de renecs - https://elsximplets.cat/dites/883-renecs-x-dessuadora-amb-caputxa-unisex-8372524715961.html». Web.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

És un poca-pena

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Poca-pena

1 font, 1970.
Persona informal.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Poca-pena», p. 356. Edicions Polígrafa.

Ser un pocapena

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Ser un poca-solta.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «pocapena». Editorial Barcanova.

Un poca pena

1 font, 2021.
Com us referiríeu en català a un "quiero y no puedo"? A la persona, no al fet. És un… vull-i-no-puc?
Equivalent en castellà: Un quiero y no puedo.
Cobeña Guàrdia, Judith (2021): «https://twitter.com/jcobegua/status/1377329800424136708». Twitter.

Un poca-pena

1 font, 1981.
«A ell, com si res. Tant li fa —va pensar Atanasi, en sentir-lo—.Sempre ha estat un poca-pena».
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «Conte del vell tramviaire», p. 32. Edicions de la Magrana.