És tradició que pels voltants de la Seu, i sobretot per dintre dels claustre, sempre hi fa vent. La tradició conta que una vegada el diable necessitava una ànima per a una de les seves trafiques i vingué a la terra a cercar-la. En passar per vora de la Seu s'escaigué que el capítol estava reunit, no hi havia acord i feien molta cridòria. El diable, que anava a cavall del vent, creient que entre el capítol podria trobar l'ànima que cercava, digué al vent: —Espera'm ací, que de seguida torno... (segueix).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Una variant diu que el diabloe entrà al capítol en espera que s'acabessin les raons per fer-ne de les seves, i, com que les raons en el capítol encara duren, en Banyeta encara s'espera i mentrestant el seu «cavallet», o sia el vent, no para de voltar pels claustres.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Els voltants de la Seu, sobretot el claustre, en temps estival són els llocs més frescos de Barcelona i puix sempre hí bufa l'aire, per poc que en faci. Una tradició explica el perquè. En certa ocasió el diable necessitava una ànimaper a fer una de les seves trafiques, i decidí anar a cercar-la. Per córrer més va pujar a cavall del vent. Vingué a Barcelona í va enfilar per la Plaça Nova i carrer del Bisbe enllà... (segueix a l'original).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Refraner barceloní.