Paremiologia catalana comparada digital

Portar sorra aferrada a l'esquena

1 recurrència. Primera citació: 2010.

Portar sorra aferrada a s'esquena

1 font, 2010.
Frase entre jocosa i irònica de la qual en solien fer més ús les dones que els homes. Una més de les antigues expressions pràcticament despareguda, i que tenia el seu fonament. Aquesta s'utilitzava en el temps quan no hi havia gaires més oficis per escollir i que venia a significar, salvant les excepcions, que qui tastava la mar ja no la deixava de per vida.
—M'han dit que en «Titaines» ha embarcat es noi de na «Carallona». —Si, noia —li fa l'altra—, aquest farà com es noi d'es «Congre» que fa quatre dies que va en marc i ja porta sa sorra aferrada a s'esquena.
Lloc: Lloret de Mar.