Paremiologia catalana comparada digital

Prendre ales

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Prendre ales

5 fonts, 1912.
Prendre gosadia o massa llibertat, per excessiva condescendència.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Ala», p. 109. Editorial Moll.
Prendre coratge, esdevenir agosarat o atrevit.
Em sembla que a aquest xicot novell li heu deixat prendre massa ales.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Ala», p. 33. Llibres de l'Index, S.A.
Prendre gosadia o massa llibertat per l'excessiva condescendència del qui l'hauria de restringir.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 13. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Fa tot just calques dies qu'es aqui… y ja ten l'ayre de se volguer prendre ales!
Grando, Charles (1912): Amos y Domestichs. Comedia Catalana en un Acte «Scena IV», p. 6.
Prendre gosadia o gran llibertat.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie A. Llibertat», p. 104. Hora Nova.

Pendre ales

1 font, 1926.
Pendre gosadia o massa llibertat, per l'excessiva condescendència del qui l'hauria de restringir.
Equivalent en castellà: Cobrar alas.
Lloc: Cat., Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «1 Ala Loc. 15», p. 393. Editorial Moll.

Péndrer alas

1 font, 1864.
Pèndrerse massa llibertat ab la confiansa de no sér castigat.
Equivalent en castellà: Cobrar alas.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Ala», p. 59. Hermanos Espasa, Editores.
Pèndrerse massa llibertat ab la confiansa de no sér castigat.
Equivalent en llatí: Nimia indulgentia, licentius agere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Ala», p. 59. Hermanos Espasa, Editores.