Paremiologia catalana comparada digital

Prendre conlloc

Pendre conlloc

2 fonts, 1932.
Admetre o acceptar bestiar d'un altre propietari perquè pasturi i convisqui amb el ramat propi.
Lloc: Vallcebre, Orús, Rupit, Merlès, Ripoll.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Pendre conlloc», p. 187. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Admetre o acceptar bestiar d'un altre propietari perquè pasturi i convisqui amb el ramat propi.
Lloc: Vallcebre, Orús, Rupit, Ripoll, merlès.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pendre conlloc», p. 252. Edicions Polígrafa.