Paremiologia catalana comparada digital

Fora corda

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Fora de seny, ple d'exaltament passional (principalment d'ira, però també d'alegria, entusiasme, etc.).
De cop entra una amiga seua alborotada y fora corda, Roq. 35.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Corda Loc. d)». Editorial Moll.
Forasenyat, descompost, alterat, fora de si. Ple d'exaltament passional.
Sinònim: Anar fora corda.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Teixits i lligats especials. De les cordes i els cordons», p. 204. Universitat Politècnica de Catalunya.