Paremiologia catalana comparada digital

Prou!

10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1907.

Prou!

6 fonts, 1926.
Interj. Ja basta. Es diu imperativament per aturar algú de seguir parlant o fent alguna cosa. Es completa la locució interjectiva amb diferents afegits, resultant expressions com aquestes…
Equivalent en castellà: Basta.
Interj. S'ha acabat, ja està bé, no més. Expressió que s'empra per a donar per acabada una conversa o discussió.
Prou! No en parlem més. No aniràs al campament enguany.
Interj. S'ha acabat, ja està bé, no més. I prou, i para de comptar, i punt, i s'ha acabat, i no en parlem més.
És possible.
—Que vindràs demà? —Prou!
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Basta!
Amb el significat de ‘no més' o ‘ja basta' encara es manté, observem que amb el sentit genuí de ‘sí, certament' va desapareixent. En aquest cas, com es recull al DCVB, serveix per reforçar una afirmació o per substituir emfàticament l'adverbi sí o una altra afirmació absoluta.
—Prou, no parlis més! | —Em demanes si vull venir? Prou que sí! | —T'agrada el vi? Prou!
Si anem al GDLC, trobem recollides fins a quatre accepcions possibles d'aquest mot, amb unes subaccepcions incloses. De totes les opcions, ens fixarem només en dos sentits concrets: Com a interjecció, amb el sentit concret de «Ja basta, no més». «—Prou, no parlis més». I com a adverbi, amb el sentit de «Sí, certament». «—T'agrada el vi? —Prou!».
Lloc: Terres de l'Ebre.
Prou!, m'he dit quan m'he llevat. Això ja passa de taca d'oli. M'he de desfer de tu i ho he de fer immediatament.

Pròu!

1 font, 1907.
Sinònim: Alto aquí (cast.) | Això no!
Sinònim: Alto! (cast.).