Paremiologia catalana comparada digital

Pu

4 recurrències. Primera citació: 1867.
Adv. que serveix de reforç a l'afirmació o a la negació. La partícula /pu/ s'usa en el llenguatge viu de la meitat septentrional del territori català continental; és desconeguda en els parlars meridionals (País Valencià, Balears). S'usa poc en el llenguatge escrit. El seu sentit exacte és difícil de definir; ve a esser una fórmula intensiva de qualsevol proposició afirmativa o negativa.
Es somni, mes ses timbes i platja creixen pu,» Atlàntida ii | No m'agraden pas les nenes destemençades; però pu la temor exagerada és tabé dolenta, Ruyra Flames 143.
Equivalent en castellà: Bien | Ciertamente.
Lloc: pir-or., or., occ.
«Pu», equivale al «pure» italiano , en las comarcas donde se usa para dar mas energía á la afirmacion, v. g. «tu pu ho has fet», «no soy yo sino tú quien ha hecho esto»; «á la fi ell pu s'embarcá», «al fin él se embarcó». Sin embargo, es absolutamente desconocido el «pu» en gran parte de Cataluña.
Adv. Prou, sí que, per descomptat… Aquest adverbi servia abans de reforç a l'afirmació o a la negació.
Estàvem pedrejats de la caminada, pro pu vàrem trapar el cim de la muntanya.
Lloc: Cerdanya.
Certament.
Jo pu no hauria sabut com eixir-me'n.
Lloc: Prats de Lluçanès.