Paremiologia catalana comparada digital

De bona tinta

49 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1767.

De bona tinta

8 fonts, 1865.
Per bon conducte.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Activitats 30», p. 129. Editorial Marfil.
Amb seguretat.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. D», p. 31. Editorial Marfil.
[Saber-ho] de font verídica, autoritzada.
Ell sap de bona tinta que demà hi haurà reunió privada dels consellers.
Sinònim: De bona font, del cert, per bon conducte, saber (alguna cosa) de bona part.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fiable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De bona part.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tinta», p. 674. Hermanos Espasa, Editores.
M. adv. fam. Ab activitat, eficácia y acrimonia.
Equivalent en castellà: De buena tinta.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tinta», p. 674. Hermanos Espasa, Editores.
M. adv. fam. Ab activitat, eficácia y acrimonia.
Equivalent en llatí: Vehementi calamo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tinta», p. 674. Hermanos Espasa, Editores.
Saber una notícia de bona tinta és saber-la amb garanties de veracitat.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 43. Llibres de l'Index, S.A.
Per bon conducte.
Sinònim: Veg. De bona font.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 104. Edicions 62.
Notícia fidedigna.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Manifestació pública», p. 99. Edicions 62.
Fiable. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Saber-ho de bona tinta

8 fonts, 1961.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Dites», p. 184. Editorial Sargantana.
Sinònim: Qui a bones fonts va, aigua pura deu beure | Beure en bones fnts.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 752», p. 398. Columna Edicions.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Sinònim: Saber-ho de molt bona tinta.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 144. Editorial l'Esquer.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 227. Editorial Millà.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 37. Editorial Miguel A. Salvatella.
Ho sé de bona tinta. Només cal tenir ulls per comprovar-ho.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Enraonar. 'Mundologia'», p. 40. L'Avui / El Punt Avui.
Seguritat.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «S», p. 70. Autoedició.

Saber de bona tinta

6 fonts, 1767.
Perquè és cosa sabuda de bona tinta que, amb qui és amatent en tocar ferro, els maleficis de bruixes i esguerrats no hi poden res.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «En Met de les Conques», p. 18. Edicions 62.
Estar informat a través d'una font fidedigna.
Cahner diu que això ho sap de bona tinta, perquè ell havia estat president del Consell d'administració del diari AVUI.
«Desclot» (1994): Avui «Entre parèntesis», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
Ser bona la font d'informació.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «S», p. 142. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Poro vostés nos deixen enbutir lambút per lample, perque yo ho sé de bòna tinta, y primer faltará el Sòl.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 64. Librerías París-Valencia.
Estar ben assabentat de quelcom.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «saber (o no)», p. 127. Editorial Millà.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 59. Edicions Víctor.

Saber-ho de molt bona tinta

2 fonts, 1987.
I com qui calla otorga; els de parlar no s'acaben…
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 122. Autoedició.
Sinònim: Saber-ho de bona tinta.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 144. Editorial l'Esquer.

En sé de molt bòna tinta

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «E», p. 130. Circulo Industrial de Alcoy.

Heu sé de bona tinta

1 font, 1815.
[…] y axò no té espina ni òs, la cosa fa hora per llégo, y ja está mes envant que es pas des gerrers, y jo heu sé de bona tinta: ja m'hen tornará resposta de aquí que plòga, y com tendrá es cap batud ja es poserá se cervellera.
Lloc: Mallorca.
Aguiló i Cortès, Tomàs (1815): Rondaya de rondayes en mallorquí, ed 1912 «Rondaya», p. 15. Impremta de Felip Guasp.

Ho sé de bona tinta

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. H», p. 224. Consell de Mallorca.

Saber (alguna cosa) de bona tinta

1 font, 2008.
Saber-la per bon conducte.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Saber (una cosa) de bona tinta

1 font, 2008.
Corrobora, donant-li força, un comentari o conversació.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.12.saviesa i ignorància. Entendre. Dites», p. 415. Editorial Moll.

Saber alguna cosa de bona tinta

1 font, 1839.
Fr. met. fam. Estarne informad per persòna á la cual se deu donar crédit.
Equivalent en castellà: Saber algo de buena tinta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinta», p. 991. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. fam. Estarne informad per persòna á la cual se deu donar crédit.
Equivalent en francès: Tenir d'un homme bien instruit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinta», p. 991. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. fam. Estarne informad per persòna á la cual se deu donar crédit.
Equivalent en francès: Tenir de bonne part.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinta», p. 991. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. fam. Estarne informad per persòna á la cual se deu donar crédit.
Equivalent en italià: Venire qualche cosa da buona parte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinta», p. 991. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. fam. Estarne informad per persòna á la cual se deu donar crédit.
Equivalent en llatí: Certo auctore aliquid scire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinta», p. 991. Impremta de Josep Torner.

Saber alguna cosa de ó per bona tinta

1 font, 1865.
Fr. met. Estar informat de alguna espécie per subjecte á qui's déu donar crédit.
Equivalent en castellà: Saber algo de buena tinta ó de buen original.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tinta», p. 674. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. Estar informat de alguna espécie per subjecte á qui's déu donar crédit.
Equivalent en llatí: Exprobato, certo auctore aliquid scire.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tinta», p. 674. Hermanos Espasa, Editores.

Saber alguna cosa per bona tinta

1 font, 1805.
F. met.
Equivalent en castellà: Saber algo de buena tinta, ó de buen original.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tinta», p. 363.
F. met.
Equivalent en llatí: Ex certo auctore scire.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tinta», p. 363.

Saber de bona tinta (alguna cosa)

1 font, 1995.
Ho sé de bona tinta.
Cabré, Jaume (1995): Avui «Enraonar. La guerra dels dorsals», p. 28. L'Avui / El Punt Avui.

Saber quelcom de bona tinta

1 font, 1926.
Saber-ho de font verídica, autoritzada.
De bona tinta: Bona fide, ex animo, Pou Thes. Puer. 193.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tinta Loc». Editorial Moll.

Saber una cosa de bona tinta

1 font, 2003.
Saber-la de font d'informació fiable i segura.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «T», p. 156. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Saberse per bona tinta

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Saberse de buen original.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saber», p. 302.
Equivalent en llatí: Ab optimo autore sciri.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saber», p. 302.

Sebre-ho de bona tinta

1 font, 1984.
De font autoritzada.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. S. Conjugacions vàries», p. 116. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ser de bona tinta

1 font, 1997.
De bona font, ben informada.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Tráurer (una noticia) de bona tinta

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 253. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.