Paremiologia catalana comparada digital

De bona tinta

35 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1767.

Saber-ho de bona tinta

7 fonts, 1987.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Dites», p. 184. Editorial Sargantana.
Sinònim: Qui a bones fonts va, aigua pura deu beure | Beure en bones fnts.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 752», p. 398. Columna Edicions.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Sinònim: Saber-ho de molt bona tinta.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 144. Editorial l'Esquer.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 227. Editorial Millà.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 37. Editorial Miguel A. Salvatella.
Ho sé de bona tinta. Només cal tenir ulls per comprovar-ho.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Enraonar. 'Mundologia'», p. 40. L'Avui / El Punt Avui.

Saber de bona tinta

6 fonts, 1767.
Perquè és cosa sabuda de bona tinta que, amb qui és amatent en tocar ferro, els maleficis de bruixes i esguerrats no hi poden res.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «En Met de les Conques», p. 18. Edicions 62.
Estar informat a través d'una font fidedigna.
Cahner diu que això ho sap de bona tinta, perquè ell havia estat president del Consell d'administració del diari AVUI.
«Desclot» (1994): Avui «Entre parèntesis», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
Ser bona la font d'informació.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «S», p. 142. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Poro vostés nos deixen enbutir lambút per lample, perque yo ho sé de bòna tinta, y primer faltará el Sòl.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 64. Librerías París-Valencia.
Estar ben assabentat de quelcom.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «saber (o no)», p. 127. Editorial Millà.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 59. Edicions Víctor.

De bona tinta

4 fonts, 1995.
[Saber-ho] de font verídica, autoritzada.
Ell sap de bona tinta que demà hi haurà reunió privada dels consellers.
Sinònim: De bona font, del cert, per bon conducte, saber (alguna cosa) de bona part.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fiable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Saber una notícia de bona tinta és saber-la amb garanties de veracitat.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 43. Llibres de l'Index, S.A.
Per bon conducte.
Sinònim: Veg. De bona font.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 104. Edicions 62.
Notícia fidedigna.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Manifestació pública», p. 99. Edicions 62.

Saber-ho de molt bona tinta

2 fonts, 1987.
I com qui calla otorga; els de parlar no s'acaben…
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 122. Autoedició.
Sinònim: Saber-ho de bona tinta.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 144. Editorial l'Esquer.

Ho sé de bona tinta

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. H», p. 224. Consell de Mallorca.

Saber (alguna cosa) de bona tinta

1 font, 2008.
Saber-la per bon conducte.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Saber (una cosa) de bona tinta

1 font, 2008.
Corrobora, donant-li força, un comentari o conversació.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.12.saviesa i ignorància. Entendre. Dites», p. 415. Editorial Moll.

Saber alguna cosa de bona tinta

1 font, 1839.
Fr. met. fam. Estarne informad per persòna á la cual se deu donar crédit.
Equivalent en castellà: Saber algo de buena tinta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinta», p. 991. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. fam. Estarne informad per persòna á la cual se deu donar crédit.
Equivalent en francès: Tenir d'un homme bien instruit.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinta», p. 991. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. fam. Estarne informad per persòna á la cual se deu donar crédit.
Equivalent en francès: Tenir de bonne part.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinta», p. 991. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. fam. Estarne informad per persòna á la cual se deu donar crédit.
Equivalent en italià: Venire qualche cosa da buona parte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinta», p. 991. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. fam. Estarne informad per persòna á la cual se deu donar crédit.
Equivalent en llatí: Certo auctore aliquid scire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinta», p. 991. Impremta de Josep Torner.

Saber alguna cosa per bona tinta

1 font, 1805.
F. met.
Equivalent en castellà: Saber algo de buena tinta, ó de buen original.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tinta», p. 363.
F. met.
Equivalent en llatí: Ex certo auctore scire.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tinta», p. 363.

Saber de bona tinta (alguna cosa)

1 font, 1995.
Ho sé de bona tinta.
Cabré, Jaume (1995): Avui «Enraonar. La guerra dels dorsals», p. 28. L'Avui / El Punt Avui.

Saber una cosa de bona tinta

1 font, 2003.
Saber-la de font d'informació fiable i segura.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «T», p. 156. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Saberse per bona tinta

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Saberse de buen original.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saber», p. 302.
Equivalent en llatí: Ab optimo autore sciri.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Saber», p. 302.

Sebre-ho de bona tinta

1 font, 1984.
De font autoritzada.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. S. Conjugacions vàries», p. 116. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tráurer (una noticia) de bona tinta

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 253. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.