Paremiologia catalana comparada digital

Pujar-se'n al sostre

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Pujar-se'n al sostre

1 font, 1926.
Irritar-se molt, amb gran exaltament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Sostre Loc. d)». Editorial Moll.

Pujárse'n al sostre

1 font, 1865.
Fr. met. Pujárse'n al cap damunt del campaná.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sostre», p. 615. Hermanos Espasa, Editores.