Paremiologia catalana comparada digital

Puntual com un rellotge

2 recurrències. Primera citació: 1986.
Era puntual com un rellotge i la sopa, l'escudella oi la verdura, encara eren una mica tèbies quan se les menjaven.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Setè grapat: Llibre de les bèsties. El cas de la dona fata», p. 152. Edicions del Mall.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 9. Edicions del Bullent.