Paremiologia catalana comparada digital

Qui de casa fuig, a casa torna

62 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1900.

Qui de casa fuig, a casa torna

18 fonts, 1900.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Desembre», p. 3. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 228. Manuscrit.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 28. Pagès Editors.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 121. Pagès Editors.
Lloc: Els Valentins (Ulldecona).
Forcadell Valls, Sara (2003): Raïls, 19, 2003, p. 85-99 ««Aproximació als masos dels Valentins»: Dites que diuen els enquestats», p. 96. Centre d'Estudis d'Ulldecona.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 132. Universitat Autònoma de Barcelona.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 348. Web.
Equivalent en francès: Qui fuit la maison, y revient.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 126. Robert Morel Editeur.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 124. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alcanar.
Muñoz i Ramos, Isidre (1991): Primer recull del cançoner canareu «Dites», p. 27. Cooperativa Gràfica Dertosense.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Casa», p. 70. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: La família», p. 45. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 120. Onada Edicions.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Equivalent en francès: Qui fuit la maison, y revient.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics…», p. 149. Sport-Entraide-Amitié.
Sinònim: No fuig qui a casa torna.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 23. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui de casa fuig a casa torna

12 fonts, 1913.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1093. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 136. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. La convivència familiar i social», p. 91. Xàbiga.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 344. Autoedició.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 19. Autoedició.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 128. Servei Local de Català de Tortosa.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 274, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 107. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 272. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1994): Anem al mercat. Col·lecció «Folklore, 5», p. 49. Editorial Miguel A. Salvatella.

El que de casa se'n va, a casa torna

4 fonts, 1933.
Allò del «fill pròdig» de l'Evangeli.
Sinònim: Roda el mon i torna al Born.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XV, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1934) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 172. Societat Castellonenca de Cultura.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 245. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 348. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 131. Edicions Víctor.

El que de casa fuig, a casa torna

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 80. Editorial Arte y Letras.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 126. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El qui de casa marxa a casa torna

2 fonts, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 172. Autoedició.
Lloc: Sant Jaume d'Enveja (Montsià).
Tomás i Prats, Josep M. (2007): Jaume d'Enveija: història i etnografia «Refranys més comuns al nostre poble. Dites populars», p. 375. Germans Tomàs Prats.

Qui de casa fuig a casa torne

2 fonts, 1990.
Lloc: Reus i comarca.
Font: Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat (Ed. Altafulla, Barcelona, 1990).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Violant i Simorra, Ramon (1990): Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat. Editorial Altafulla.

Qui de casa fuig, a casa torne

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança.
Sinònim: Similars: Rodes per on rodes, a parar a Albaida | Qui fuig de Déu, corre debades.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 245. Web.

Qui de casa se'n va a casa torna

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
(2008): L'Estel «Dites i refranys», p. 29. Revista L'Estel.

Qui de casa se'n va, a casa torna

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1665», p. 836. Columna Edicions.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 167. Autoedició.

Qui fuig, a casa torna

2 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 47. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 166. Edicions Víctor.

El que de casa s'en va, a casa torna

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 22. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Qui de casa és, a casa torna

1 font, 2010.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 41. Edicions del Bullent.

Qui de casa fuig, / a casa torna

1 font, 2018.
Quan et veus obligat, per unes o altres circumstàncies, a allunyar-te de l'entorn familiar, tan prompte com se't presenta l'oportunitat de tornar-hi, hi tornes. Els orígens, els records, el temps viscut… ens vinculen per sempre a la casa paterna. També s'usa, en sentit figurat, fent referència a qualsevol grup d'amics, associació…
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Qui de casa fuig, a casa torna», p. 48. Onada Edicions.

Qui de casa fuig, a casa tórna

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 28. Impremta Catalònia.

Qui de casa marxa a casa torna

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 174. Autoedició.

Qui de casa no fuig a casa torna

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «3. L'habitatge - 3.1. Casa». Web.

Qui de casa no fuig á casa torna

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui de casa se'n va, a casa torna i paga la pena dobla

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Qui de casa surt a casa torna

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui fuig a casa torna

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Qui fuig, a sa casa torna

1 font, 1989.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 283. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.