Interj. Onomat.: Puf (caure, topar).
Podeu pensar quins comptes devia fer ella com veia que ses banyes no es movien! […] li posa un poc de suc de pera, i tot d'una, pupuf, li cauen totes dues d'una vegada (Andreu Ferrer, «Rondaies de Menorca», 1914).