Paremiologia catalana comparada digital

Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè

13 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1938.

Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 31. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Quan la lluna tomba en bé, / dintre tres dies ja no n'és

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 57. La Neotípia.

Quan la lluna tomba en bé, / plou als tres dies i als set també

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 57. La Neotípia.

Quan la lluna tomba en bé, dintre tres dies és dolenta

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.

Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al seté

1 font, 2011.
Tombar = pondre's.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Efectes lunars», p. 652. Web.

Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè (l'afegeixo jo)

1 font, 2025.
Equivalent en occità: Se la luna torna al bèl, dins tres jorns pòrta capèl.
Joffre, Miquèl (2025): Diccionari General Occitan de Cantalausa «Provèrbi». Web.

Quan la lluna tomba en bell, dintre tres dies duu capell

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.

Quan la lluna tomba en vell, / dins tres dies duu capell

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 57. La Neotípia.