Paremiologia catalana comparada digital

Quan plou i fa sol, la gallina fa l'ou

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1930.

Quan plou i fa sol, / la gallina fa l'ou

2 fonts, 1930.
La nostra mainada també canta diferents cançonetes, en les quals es revela la joia de la pluja. Es canten sempre que plou.
Lloc: Rocafort de Queralt.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 108. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Rocafort de Queralt.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 344. Edicions Polígrafa.

Quan plou i fa sol, [/] la gallina fa l'ou

1 font, 2010.
Gargallo Gil, José Enrique (2010): «Romanicitat i particularisme dels refranys meteorològics del català a partir de BADARE» «3. Mostra de BADARE. 3.1. Motivacions de porjecció «internacional». 3.1.1. Plou i fa sol», p. 7. Ediciones Catedra.

Quan plou i fa sol, la gallina fa l'ou

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gallina», p. 119. Editorial Millà.