Maledicció per la qual hom desitja gan mal a una persona. Recorda la llei mosaica i els costums jurídics jueus, segons els quals els qui eren condemnats a mort eren menats cap als afores de la població, guiats per un soldat que portava una ensenya blanca, per la qual hom anunciava l'acte que anava a fer i indicava que si hi havia qui volgués declarar en favor del condemnat ho podia fer. Un cop fora els portals el pobre castigat era mort a cops de pedra (segueix a l'original). De: Bastús, Joaquim.
Font: La Sabiduría de las Naciones (Barcelona, 1862), vol. II, p. 269.