De les feines agrícoles pròpies del maig.
Pel maig, el bon pagès, de llaurar ha d'estar llest
41 recurrències en 33 variants. Primera citació: 1888.
Pel maig el bon pagès de llaurar ha d'estar llest
4 fonts, 1951.
Recorden al pagès la millor època per a donar la llaurada.
De les feines agrícoles pròpies del maig.
Pel maig el bon pagès de llaurar té d'estar llest
2 fonts, 1936.
De: Pujol i Vila, Josep | Amades, Joan.
Font: 10.000 refranys catalans, 370 frases fetes (Tarragona: Arola, 2012) | Calendari de refranys (Tarragona: El Mèdol, 2002).
Pel maig, el bon pagès, de llaurar ha d'estar llest
2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: En mai le bon paysan doit se hâter de labourer.
Lloc: Catalunya del Nord.
El moment de llaurar no és indiferent.
Al maig lo bon pagès de llaurar ha d'estar llest
1 font, 1995.
Font: CR.
En maig el bon pagès, de llaurar deu d'estar llest
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
En Maig el bòn pagés, de llaurar deu de estar llest
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
En maig lo bon pages / de llaurar deu esser llest
1 font, 1915.
Font: Gomis, Cels.
En Maig lo bon pagés / de llaurar deu estar llest
1 font, 1888.
Equivalent en castellà: Are quien aró, / que ya Mayo entró.
Equivalent en castellà: En Mayo / el aro guardado.
En maig lo bon pages de llaurar deu estar lles
1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
En maig, el bon pagès de llaurar deu estar llest
1 font, 1992.
En maig, el bon pagès, / de llaurar deu estar llest
1 font, 1951.
Lloc: Urgell.
En maix lo bon pagés de llaurar deu esser lles
1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Pagés que al maig de llaurar no està llest, mal pagès és
1 font, 1992.
Lloc: Roquetes i Tortosa (Baix Ebre).
Pagès que pel maig, / de llaurar no està llest, / mal pagès és
1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
Pel maig el bon pagès / de llaurar deu estar llest
1 font, 1969.
Lloc: Lleida.
Pel maig el bon pagès per llaurar ha d'estar llest
1 font, 1998.
Lloc: Artà.
Pel maig el bon pagès per llaurat ha d'estar llest
1 font, 2001.
Lloc: Artà.
Pel maig el bon pagés, de llaurar deu estar llest
1 font, 1905.
Pel maig el bòn pagès, de llaurar dèu estar llest
1 font, 1916.
Sinònim: Pel maig el bon pagès de llaurar ha d'estar llest.
Pel maig lo bon pagès de llaurar ha d'estar llest
1 font, 1984.
El començament de les llaurades està lligat principalment a dos factors: l'arribada de les pluges i a l'inici de la sembra. El ventall de dates, com es pot suposar, és ben ample. Cal, també, distingir entre les feines immediates a la sembra i les que es fan durant l'any per anar-la preparant.
Lloc: Urgell, la Segarra.
Pel maig lo bon pagès, de llaurar deu estar llest
1 font, 2004.
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Pel Maig lo bon pages, de llaurar te d'estar llest
1 font, 1915.
De: Capdevila, Sanç (1916-17).
Lloc: Sant Martí de Maldà (Lleida).
Pel Maig lo bon payes, de llaurar te d'estar llest
1 font, 1917.
De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Pel maig, el bon pagès de llaurar deu estar llest
1 font, 1987.
El moment de llaurar no és indiferent.
Pel maig, el bon pagès de llaurar ha d'estar llest
1 font, 2003.
Pel maig, el bon pagès per llaurar ha d'estar llest
1 font, 2008.
El terreny sol estar a punt i és un temps molt bo per fer-ho.
Pel maig, el bon pagès, / de llaurar deu estar llest
1 font, 1937.
Pel maig, el bon pagès, / de llaurar ha d'estar llest
1 font, 1930.
Al·ludint als conreus.
Pel maig, el bon pagès, de llaurar deu estar llest
1 font, 2006.
Pel maig, el pagès per llaurar, ha d'anar llest
1 font, 1990.
Equivalent en francès: Au mois de mai, les orages font beaucoup de mal.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Pel maig, el pagès per llaurar, ha d'estar llest
1 font, 2006.
Pel maig, el pagès, de llaurar ha d'estar llest
1 font, 1987.
Equivalent en francès: En mai, le paysan doit se hâter pour labourer.
Lloc: Perpinyà.
Pel mes de maig, el bon pagès de llaurar deu estar llest
1 font, 1983.
Calendari agrícola i ramader. A les comarques càlides comença la sega dels ordis precoços, així com l'aprofitament d'alfals i ferratges que es consumeixen en fred o en fenc. Neteja de males herbes.