Paremiologia catalana comparada digital

Que balli!

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1983.

Que balli!

3 fonts, 1983.
Emprat en sentit molestós i mortificant contra algú ridícul, desentonat i descentrat. Aquesta frase és atribuïda a la reina Amàlia, esposa de Ferran VII, quan va visitar la Universitat de Cervera. El cos doctoral, amb protocol i prosopopeia, va sortir a rebre la família reial vestits tots de manera ridícula i pintoresca segons la indumentària pròpia dels acadèmics d'aquell temps (segueix a l'original).
Crit que s'adreça a un actor, rapsode o cantant, dolent o mediocre, en actuar.

Què balle!

1 font, 2012.

Que balle!

1 font, 1986.
Lloc: País Valencià.