Paremiologia catalana comparada digital

Quequerequec

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Quequerequec

4 fonts, 1926.
M. Cant de gall.
Quan faran quequerequech, los duràs a vendre a plassa, cançó pop. (ap. Briz Cans. v, 64).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Quequerequec 1». Editorial Moll.
Gall.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.1.2. Exercicis», p. 46. Editorial Moll.
Gall.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. Exemples d'agrupacions temàtiques d'onomatopeies. Animals», p. 29. Editorial Moll.
Si es busca al Termcat, que recull els noms referits a «Papaver rhoeas» i espècies congèneres afins, la rosella comuna té més d'una cinquantena de denominacions: «quequerequec», «pipirip», «gall galleret»… només per citar-ne algunes.
Lloc: Empordà.
Borrell Carreras, Helena (2021): 100 Paraules de l'Empordà i part de l'estranger «Abantes (i ara), Quiquiriquic», p. 104. Cossetània Edicions.
Interj. i m. Onomat.: Quiquiriquic. | m. Rosella.
Quan faran quequerequec, / los duràs a vendre a plaça (Cançó popular).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «Q», p. 188. Edicions 62.

Quec-quere-quec

2 fonts, 1991.
Cant del gall.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 67. Editorial Moll.
Del gall.
A punta de dia, quan des del Pati del Gall sentiren el primer quec-querequec… | Els galls rompien a cantar amb son quequerequec estrident.
Lloc: Penedès.
Font: Alayo, Vint-i-quatre | Garriga, Nadal pachs, 64.
Marrugat Cuyàs, Ramon (2014): Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Recull de treballs, 15 «El parlar del Penedès i Torredembarra. 1. La unitat original del Parlar Penedesenc. h) Les onomatopeies del cants dels ocells», p. 313. Institut d'Estudis Penedesencs.

Quecquerequec

2 fonts, 1926.
Onomatopeia.
Sinònim: V. Quequerequec.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Quecquerequec». Editorial Moll.
Interj. Onomat.: Quiquiriquic.
Passada mitja nit, es gallet fa quec-quere-quec! (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «Q», p. 187. Edicions 62.

Quec-quera-quec

1 font, 1970.
El cant del gall.
Lloc: Bal.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Quec-quera-quec», p. 22. Edicions Polígrafa.

Quequetequec

1 font, 1991.
Renou dels esclops.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 67. Editorial Moll.