Paremiologia catalana comparada digital

Qui menja en perol, menja el que vol

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Qui menja en perol, menja el que vol

4 fonts, 1987.
El menjar, el beure i el no creure, tenen el seu raconet. El menjar i el beure ben lluidor. De menjar.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VIII. Menjar, fam, beure i no creure. Pixar i cagar», p. 70. Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 127. Editorial Sargantana.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La fam, el menjar i el beure i el que se'n segueix», p. 70. Editorial l'Esquer.

Qui menja en perol, menja lo que vol

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 4. Alimentació C. Cuinar. Cuinar», p. 456. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Tot lo món té un perol, i se'l minja quan vol

1 font, 1926.
Significa que cadascú a casa seva fa el que vol.
Sinònim: Cadascú té un perol, i el regira quan vol.
Lloc: Benassal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Perol Refr. b)». Editorial Moll.