Que el verb cardar amb tots aquests significats figurats es va originar en el català central sembla força clar, per bé que avui s'ha difós a tots els Països Catalans. Molta gent pensa que va néixer a la Garrotxa, per aquella dita tan coneguda.
Font: PCCD.
Suposo que la dita es refereix a la facilitat en què a la Garrotxa usem el verb cardar, tot i això també se n'extreuen altres lectures no menys divertides.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Un oncle de la meva dona, en Pere que té d'uns 80 anys, en sap un niu de dites.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Cardar: fer l'amor, follar, etcc.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Els cops que he estat a la capital de la Garrotxa, però, confesso que no he notat un ambient més lasciu o promiscu que a una altra banda.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Lloc: Begues (Baix Llobregat).
Qui no ha sentit alguna vegada el refrany Qui no carda a Olot no carda enlloc? Podria pensar-se que, a la capital de la Garrotxa, l'activitat sexual és ingent. En realitat, però, aquest refrany té a veure amb un fenomen gramatical força interessant: els verbs lleugers.
Tot i ser un país petit, hi ha algunes zones de la nostra geografia amb molta fama.