Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1098. Editorial Selecta-Catalonia.
Ni casa de fang ni vinya en barranc
24 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1736.
Ni casa de fang ni vinya en barranc
8 fonts, 1951.
Lloc: Bages.
Ni vinya en barranc, ni casa de fang
4 fonts, 1993.
Ni casa feta de fanc, ni vinya en barranc
2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Lloc: País Valencià.
Ni casa feta de fanch, ni vinya en barranch
2 fonts, 1736.
Selecció d'adagis recollits per Carles Ros en l'any 1736. De: Ros, Carles.
Ni casa feta de fang, ni vinya en barranc
2 fonts, 1989.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Ante los riesgos climáticos, de las precipitaciones, no se aconseja casa de barro, que la deshace y tampoco plantar viñas en barrancos por la fuerte escorrentía de los torrentes que arranca las cepas. De: Morte.
Ni casa de fang ni vinyes en barranc
1 font, 1951.
Ni casa feta de fang ni vinya en barranc
1 font, 1992.
Ni casa feta de fang, ni bancal vora el barranc
1 font, 2011.
La casa feta de fang té poca consistència. El bancal en riera o vora el barranc sempre es troba en perill d'avingudes que poden fer malbé el treball i les esperances de l'agricultor.
Lloc: País Valencià.
Ni cases de fang, ni vinyes en barranc
1 font, 1984.
Nombroses són les dites que recalquen el fet de que la vinya cal que gaudeixi del sol i de llum abundant. Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.
Veiem més exemples de dites on es valora la importància de la il·luminació. A aquests dos cal donar-los un sentit més ampli: en els fons de les valls es produeix el fenòmen de la inversió tèrmica. En temps de calma les masses d'aire fred, més denses, llisquen pels pendents situant-se en el fons de les valls.