Paremiologia catalana comparada digital

Qui no té diners, per raó que tingui, no li val per res

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1938.

Qui no té diners, per raó que tingui, no li val per res

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1163. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.

Qui no té diners per raó que tingui, no li val per res

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui no té diners, per bo que sigui ningú el té per res

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 51. Estampa Gràfiques Calmell.

Qui no té diners, per bo que sigui, ningú el té per res

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1161. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui no té diners, per raó que tingui, no li val res

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 54. Estampa Gràfiques Calmell.