Paremiologia catalana comparada digital

Qui no té res, rumia; qui té diners, rumia encara més

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1938.

Qui no té res rumia, qui té diners rumia encara més

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui no té res rumia; qui té diners rumia encara més

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1162. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui no té res, rumia; qui té diners rumia encara més

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.

Qui no té res, rumia; qui té diners, rumia encara més

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 53. Estampa Gràfiques Calmell.