Paremiologia catalana comparada digital

Qui perd els orígens, perd identitat

10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1987.

Qui perd els orígens perd la identitat

4 fonts, 1987.
De: Raimon.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys, p. 7. Editorial Virgili & Pages.
Frase de Raimon.
Riera i Gassiot, Ignasi (1995): Avui «Diàleg. IC i les cases regionals», p. C2. L'Avui / El Punt Avui.
Subirats i Sebastià, Emigdi (2009): Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques «Mites en blau i grana (18): Txiki Beguiristain». Web.
Subirats i Sebastià, Emigdi (2009): Lletres ebrenques «La parla catalana de Campredó (3)». Web.

Qui perd els orígens, perd la identitat

2 fonts, 1990.
Oral (1994). Font oral.
De Raimon.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Presentació», p. 19. Museu Arxiu de Sentmenat.

Qui perd els orígens per la identitat

1 font, 2005.
Qui perd els orígens per la identita. De: Espriu, Salvador.
Lloc: El Masnou.
Muray Rubió, Joan Miquel (2005): Entre el pedigrí i l'estigma. Motius i noms populars del Masnou «Part III. Lèxic general i mariner. Lèxic mariner», p. 117. Editorial Davinci.

Qui perd els orígens, perd identitat

1 font, 2014.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «243 - Qui perd els orígens, perd identitat», p. 243. Blogger.

Qui perd els orígens, perd l'identitat

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.

Qui perd els seus orígens perd la seua identitat

1 font, 2002.
De: Raimon.
Lloc: Otos.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «Introducció», p. 7.