Paremiologia catalana comparada digital

Qui poc té, amb poc s'aconhorta

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Qui poc té, / de poc s'alegra

2 fonts, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Escola Municipal de Formació Professional de Flix (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 70. Escola Municipal de Formació Professional de Flix.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 70. Autoedició.

Qui poc té, amb poc s'aconhorta

1 font, 1926.
Significa que el costum de la sobrietat o de l'escassesa fa més agradables els casos d'abundància.
Sinònim: Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta | Qui té poc, de poc s'alegra.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Poc Refr. i)». Editorial Moll.

Qui poc té, amb poc s'aconsola

1 font, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Aconsolar o Consolar Refr.-c)», p. 138. Editorial Moll.

Qui poc té, amb poc s'alegra

1 font, 1992.
Sinònim: Qui poc té, poc l'aconsola | Qui a poc està avesat, amb poc està aconsolat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2627», p. 300. Columna Edicions.

Qui poc té, poc l'aconsola

1 font, 1992.
Sinònim: Qui poc té, amb poc s'aconsola.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2628», p. 300. Columna Edicions.