Paremiologia catalana comparada digital

Qui té pa no mor de fam

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1927.

Qui té pa no mor de fam

2 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 25 15 de maig de 1927) «Refraner. El pa», p. 50. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 33 (Any I, 12-setembre-1936) «Menjar i beure. El pa», p. 221. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui té pa, no té fam

2 fonts, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 46. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 297. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui té pa, no mor de fam

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 230», p. 735. Columna Edicions.