L'havia sentit no de cara al significat real de la frase, sinó parlant de l'entorn dels arts de platja, en el temps en què la gent vivia dels guanys de l'ormeig i s'afirmava que ser patró i propietari era un privilegi, perquè un art no estava a l'abast de qualsevol. La frase durant els anys en què abundaven més els passos que els diners, venia a dir que els patrons no tenien problemes econòmics, tot i que la realitat era una altra, de vegades vista amb llum d'espelmes.
Lloc: Lloret de Mar.